osteopatia

L’osteopatia entén el cos com una unitat. El seu bon funcionament global depèn de totes les parts que el formen, així com de la relació entre aquestes. No podem pensar en un problema al peu, sense tenir en compte el genoll, el maluc, la columna…ni en un dolor lumbar sense mirar, per exemple, les digestions.

De la mateixa manera, no podem pensar només en la part física de l’individu, ja que no podem oblidar que les nostres emocions i els nostres hàbits influenciaran de manera molt important en la nostra qualitat de vida.

Segons els 3 principis bàsics de l’osteopatia, per a que qualsevol part del cos funcioni bé (ja sigui una articulació, múscul, òrgan, teixit…), aquesta, ha de tenir bona mobilitat, un bon aport i drenatge sanguini i limfàtic, i ha de rebre correctament la seva informació neurològica.

La intervenció osteopàtica realitza un diagnòstic funcional, anant a buscar la causa del problema, i no només el símptoma o motiu de consulta. A partir d’aquí, s’utilitzen mètodes i tècniques, que aplicats manualment sobre els diferents teixits, obtenen de forma directa o reflexa, reaccions fisiològiques que equilibren i normalitzen les diferents alteracions, millorant o resolent el quadre  clínic.

Així mateix, ajuda a activar els mecanismes d’autoregulació del propi cos, permetent que el cos es recuperi i aconsegueixi la normalització de les funcions alterades, recuperant la homeòstasis o equilibri mecànic del conjunt dels teixits corporals.

L’osteopatia, té tres grans abordatges terapèutics: estructural, visceral i cranial, tots ells complementaris entre sí i inseparables dins d’un mateix tractament, per aconseguir l’equilibri general del cos.